/** Menú desplegable. Tuti's blog**/ #mbwnavbar { background: #fff; /**color de fondo, al no poner nada es transparente, acutalmente puesto como blannco**/ width: 1030px; color: #ea9999; margin: 0px; padding: 0; position: relative; border-top:0px solid #960100; height:35px; } #mbwnav { margin: 0; padding: 0; } #mbwnav ul { float: left; list-style: none; margin: 0; padding: 0; } #mbwnav li { list-style: none; margin: 0; padding: 0; border-left:1px solid #fff; border-right:1px solid #fff; height:35px; } #mbwnav li a, #mbwnav li a:link, #mbwnav li a:visited { color: #; display: block; font:normal 12px Arial, sans-serif; margin: 0; padding: 9px 12px 10px 12px; text-decoration: none; } #mbwnav li a:hover, #mbwnav li a:active { background: #fff; color: #ea9999; display: block; text-decoration: none; margin: 0; padding: 9px 12px 10px 12px; } #mbwnav li { float: left; padding: 0; } #mbwnav li ul { z-index: 9999; position: absolute; left: -999em; height: auto; width: 160px; margin: 0; padding: 0; } #mbwnav li ul a { width: 140px; } #mbwnav li ul ul { margin: -25px 0 0 161px; } #mbwnav li:hover ul ul, #mbwnav li:hover ul ul ul, #mbwnav li.sfhover ul ul, #mbwnav li.sfhover ul ul ul { left: -999em; } #mbwnav li:hover ul, #mbwnav li li:hover ul, #mbwnav li li li:hover ul, #mbwnav li.sfhover ul, #mbwnav li li.sfhover ul, #mbwnav li li li.sfhover ul { left: auto; } #mbwnav li:hover, #mbwnav li.sfhover { position: static; } #mbwnav li li a, #mbwnav li li a:link, #mbwnav li li a:visited { background: #fff; width: 120px; color: #ea9999; display: block; font:normal 12px Comic Sans MS, sans-serif; margin: 0; padding: 9px 12px 10px 12px; text-decoration: none; z-index:9999; border-bottom:1px dotted #fff; } #mbwnav li li a:hover, #mbwnavli li a:active { background: #fff; color: #ea9999; display: block; margin: 0; padding: 9px 12px 10px 12px; text-decoration: none; }

dissabte, 5 d’abril del 2014

2. Casa de Sebastià Juan Arbó

Casa de Sebastià Joan Arbó (Foto de Paula Juan)
Sebastià Juan Arbó va ser un escriptor català que va nàixer el 1902 a la Ràpita i va morir el 1984. Arbó va emprendre la seva carrera com a escriptor als 25 anys i a partir d'aquesta edat va escriure llibres que li van donar reconeixement i li va permetre formar part, com a soci d'honor, de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.  A més, Sebastià Joan Arbó té sota el seu nom diversos premis literaris, tals com el Premi Nadal, el premi Novel•listes de Barcelona i el premi Fastenrath.

Sebastià Juan Arbó és sobretot reconegut per la seva obra Terres de l'Ebre, publicada el 1932. En aquesta novel•la ens descriu la situació dels camperols durant la seva època, se'ls representa com a personatges humils, que treballen en terres dures i que són discriminats per la seva situació social.

        Però l’obra que té com escenari la Ràpita és La Masia.  Sebastià Juan Arbó escriu també sobre casa seva i sobre el carrer Sant Roc en  “Adéu  a Sant Carles”:


“[...] Era, sí, com aquell carrer, i molt bonic;  tenia un desviament cap a la seva meitat, que augmentava la gràcia del carrer i en feia més bonica la perspectiva; el carrer de Sant Roc era un carrer i en feia més bonica la perspectiva; el carrer de Sant Roc era un carrer  mariner, el més típicament mariner; les cases eren baixes, gairebé totes d’un pis, amb balcó; tenia feixos de rems lligats vora l’entrada  i altres antenes que a vegades sobrepassaven l’altura de les cases i les seves puntes es perfilaven cap al cel.

Si hi havia núvols, un s’imaginava fàcilment la singladura d’invisibles vaixells, per una mar així mateix invisible, en el córrer dels núvols, allà dalt, contra la punta dels pals. Al balcó es veia, a gairebé tots, la palma, o el ram de llorer, ja secs, de la comunió del noi.

Davant les cases, al portal, aquí i allà, hi havia un vell mariner assegut a una cadira baixa, amb la pipa a la boca, ocupat en remendar la xarxa i alguns nois -entre ells vaig estar jo un dia- que corrien i esvalotaven pel carrer.

En aquest carrer, el carrer de Sant Roc, cap a la seva meitat, prop del desviament, hi havia una casa molt vella, fosca amb dues finestres estretes i un portal quasi en ruïna. En aquesta casa,  en aquest carrer, vaig venir al món. Des del carrer de Sant Roc, des de casa nostra, podia oir-se el soroll de la mar en les nits de tempesta,  i també això és un record. El carrer de Sant Roc era, en efecte, el darrer; el que seguia quedava davant de la mar amb les barques avarades a la platja, a la vora de l’aigua. Allí estava la platja, ampla i oberta per totes les parts a la llum. Es pot dir que allí estava el centre de la vida del mar, o de la població marinera”.

      Penseu que la casa era molt humil i la mar arribava aquí mateix al carrer de sant Roc.

     Aquest escriptor va passar la major part de la seua vida fora de la Ràpita. Durant la seva estància a la Ràpita va viure  aquí en aquesta casa. Com que aquesta casa no formava part del seu patrimoni no ens aporta molta informació de la seua vida, a més només  va viure aquí  els primers anys. Si esteu interessats en l’obra d’Arbó, hi ha un espai monogràfic sobre ell al museu del mar i al llarg de l’any hi ha una ruta literària que parla sobre ell. Aquí podeu veure el senyal que ho indica. 

     Però, malgrat tot, hem volgut incloure  Sebastià Joan Arbó i la seua casa en la ruta perquè volem fer un reconeixement públic a l’obra i a la persona d’uns dels més il•lustres rapitencs.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada