|
Casa de Sebastià Joan Arbó (Foto de Paula Juan) |
Sebastià
Juan Arbó va ser un escriptor català que va nàixer el 1902 a la Ràpita i va morir
el 1984. Arbó va emprendre la seva carrera com a escriptor als 25 anys i a
partir d'aquesta edat va escriure llibres que li van donar reconeixement i li
va permetre formar part, com a soci d'honor, de l'Associació d'Escriptors en Llengua
Catalana. A més, Sebastià Joan Arbó té sota el seu nom diversos premis
literaris, tals com el Premi Nadal, el premi Novel•listes de Barcelona i el
premi Fastenrath.
Sebastià
Juan Arbó és sobretot reconegut per la seva obra Terres de l'Ebre, publicada el 1932. En aquesta novel•la ens
descriu la situació dels camperols durant la seva època, se'ls representa com a
personatges humils, que treballen en terres dures i que són discriminats per la
seva situació social.
Però l’obra
que té com escenari la Ràpita és La
Masia. Sebastià Juan Arbó escriu també sobre casa seva i sobre el carrer Sant Roc en “Adéu a Sant Carles”:
“[...] Era, sí, com aquell carrer, i molt bonic; tenia un desviament cap a la seva meitat, que
augmentava la gràcia del carrer i en feia més bonica la perspectiva; el carrer
de Sant Roc era un carrer i en feia més bonica la perspectiva; el carrer de
Sant Roc era un carrer mariner, el més
típicament mariner; les cases eren baixes, gairebé totes d’un pis, amb balcó;
tenia feixos de rems lligats vora l’entrada
i altres antenes que a vegades sobrepassaven l’altura de les cases i les
seves puntes es perfilaven cap al cel.
Si hi havia núvols, un s’imaginava fàcilment la
singladura d’invisibles vaixells, per una mar així mateix invisible, en el
córrer dels núvols, allà dalt, contra la punta dels pals. Al balcó es veia, a
gairebé tots, la palma, o el ram de llorer, ja secs, de la comunió del noi.
Davant les cases, al portal, aquí i allà, hi havia un
vell mariner assegut a una cadira baixa, amb la pipa a la boca, ocupat en
remendar la xarxa i alguns nois -entre ells vaig estar jo un dia- que corrien i
esvalotaven pel carrer.
En aquest carrer, el carrer de Sant Roc, cap a la seva
meitat, prop del desviament, hi havia una casa molt vella, fosca amb dues
finestres estretes i un portal quasi en ruïna. En aquesta casa, en aquest carrer, vaig venir al món. Des del
carrer de Sant Roc, des de casa nostra, podia oir-se el soroll de la mar en les
nits de tempesta, i també això és un
record. El carrer de Sant Roc era, en efecte, el darrer; el que seguia quedava
davant de la mar amb les barques avarades a la platja, a la vora de l’aigua.
Allí estava la platja, ampla i oberta per totes les parts a la llum. Es pot dir
que allí estava el centre de la vida del mar, o de la població marinera”.
Penseu que
la casa era molt humil i la mar arribava aquí mateix al carrer de sant Roc.
Aquest
escriptor va passar la major part de la seua vida fora de la Ràpita. Durant la
seva estància a la Ràpita va viure aquí
en aquesta casa. Com que aquesta casa no formava part del seu patrimoni no ens
aporta molta informació de la seua vida, a més només va viure aquí
els primers anys. Si esteu interessats en l’obra d’Arbó, hi ha un espai
monogràfic sobre ell al museu del mar i al llarg de l’any hi ha una ruta
literària que parla sobre ell. Aquí podeu veure el senyal que ho indica.
Però,
malgrat tot, hem volgut incloure
Sebastià Joan Arbó i la seua casa en la ruta perquè volem fer un
reconeixement públic a l’obra i a la persona d’uns dels més il•lustres
rapitencs.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada