6. La Glorieta

Carles III, al segle s. XVIII, va ser un rei borbó que tenia un caràcter il•lustrat, que creia en l’educació de la societat, per tal que aquesta no tornés a caure en les ombres de l’antic règim i la ignorància. Per això, es considerava a si mateix una mena de líder intel•lectual i el seu principal propòsit era guiar el món cap al progrés. Amb aquesta idea de progrés al cap, va pensar que  la zona de la Ràpita tenia un gran potencial, podria construir-se un gran port europeu i una ciutat. Això significaria una gran d'expansió de la zona cap al món i sobretot cap a Amèrica (descoberta uns tres segles abans, l’any 1492).

Carles III va elaborar un gran projecte amb grans construccions i modernes infraestructures que malauradament en alguns casos no van arribar a existir, o que la seva construcció no es va acabar. Entre aquestes construccions els arquitectes de Carles III van idear l’edifici que tenim davant nostre.

La Glorieta

Aquesta estructura és l’anomenada la Glorieta,  era un pavelló-mirador amb finalitat defensiva que es solia construir en diverses poblacions durant el s. XVIII, ja que en aquella època era freqüent les guerres navals al Mediterrani.

Arribats en aquest punt, imagineu el temps que ha viscut aquest “castell” que el veieu habitualment. Aquest està situat en una zona elevada, ja que buscava  una situació estratègica de la ciutat amb bones vistes per totes bandes: el mar i la ciutat. Penseu que en aquella època no hi ha res construït a la Ràpita i aquesta era la zona més alta del poble.

Ara, deixant l’explicació històrica passem a les característiques físiques. La Glorieta és una estructura inacabada (tal com es pot observar)  formada per una rotonda oberta per tres arcs de maó i aquests estan emmarcats per pilars exteriors i interiors fets per sostenir la cúpula prevista que mai es va arribar a establir/col•locar. Una altra característica que es pot observar és que tot l’edifici apareix obrat amb maçoneria, amb filades de rajola sense cap element de pedra picada, la qual cosa evidencia que l’edifici fou fet per fer-lo sobreeixir i després pintar-lo però, el paviment tampoc s’arribà a instal•lar.

Finalment, cal remarcar que durant molts d’anys va ser una construcció solitària a la intempèrie, és a dir, a l’aire lliure,  fins que va canviar la perspectiva de l’època  i es va construir  l’escola CEIP Carles III, on esteu estudiant o teniu amics que hi estudien, i està inclòs dintre d’aquest amb el nom comú de “Capelleta”.