 |
| El canal (Foto de Paula Juan) |
La Ràpita és
un poble mariner que ha condensat durant els anys una rica cultura marinera.
Per això l’ajuntament fins fa poc ha decidit convertir la Casota en el museu
del mar.
El port ideat per Carles III
al segle XVIII hauria d’haver comerciat amb les terres d’Amèrica. Juntament amb
el projecte del port, es planejà un canal de navegació que anés des del poble
fins al riu Ebre que evités entrar per la desembocadura del riu (evitant el
perill dels sediments que aportava ). Per protegir el port, es van idear unes
bateries de defensa de les quals només se’n va començar una (que és la base del
mercat).
El canal va ser un projecte iniciat pel rei Carles III amb l’objectiu d’unir Saragossa amb totes les poblacions que ocupaven el territori entre aquesta i el Delta.
Abans del
canal les mercaderies arribaven en carros arrossegats per cavalls, per la qual
cosa les mercaderies trigaven bastant d’arribar al seu destí.
Una altra
raó per la qual es va construir aquest canal és que anteriorment els vaixells
mercaders havien de passar a través del riu Ebre per transportar les mercaderies. Com que l’Ebre és un riu que porta una gran
quantitat de sediment amb ell, aquests vaixells tenien el perill de quedar-se
atrapats, llavors el canal havia de facilitar el treball dels mercaders.
A mitjans de segle XIX, s’inicià la construcció
d’un canal al costat del canal antic amb l’objectiu de regar els camps i
canalitzar la zona amb la intenció de fer-lo navegable. Es construïren,
llavors, les rescloses que actualment es veuen així com el magatzem que havia
de guardar els materials i mercaderies del canal, però tampoc va ser usat per
navegar.
La casota és un edifici que va ser construït com a
nau on guardar les mercaderies que havien d'arribar a través del canal. Les casetes
del guarda de sanitat havien de controlar les mercaderies entrants i sortints
des del port.
 |
| Casota (foto de Paula Juan) |
Les barques de pesca i els pescadors han anat
evolucionant. A Sant Carles de la Ràpita, zona privilegiada per la pesca, també
s’ha viscut l’evolució dels diferents tipus de pesca. Abans les barques eren de
fusta, després a la dècada dels anys 30, les barques de vela van ser
substituïdes per noves embarcacions més reforçades i pensades per anar amb
motor. Avui dia els materials de les
barques de la Ràpita són de fibra de vidre, resina, polièster i poliuretà. Abans per anar a pescar els mariners havien
de moure les barques que guardaven a la platja per fer-les entrar a l’aigua, les
feien lliscar lentament sobre uns pals i la tripulació embarcava amb l’aigua a
mitja cuixa. Avui dia les podem veure varades al port, un dels més importants
de tot Catalunya.
Els pescadors, coneixedors de la tasca diària de
calar i xorrar i del tipus de fons per on naveguen, aspiren a “afinar” al màxim
el rendiment de l’equip de treball que utilitzen. Encara podem recordar quan el
bou es pescava amb dues barques (parelles) o quan les barques anaven amb rems o
vela. Però avui la potència dels motors, l’evolució dels materials de les
xarxes i l’adaptació de les malles a la normativa reglamentària han fet donar
un canvi a l’art de la pesca.
En l’actualitat han estat molts els tipus
d’ormeigs que s’han deixat d’utilitzar pels nostres pescadors, uns de manera
total com la llum, rall, explosius i d’altres que tan sols els practiquen
alguns pescadors determinats. Queden només en vigència una sèrie d’ormeigs que
són els més utilitzats com el bou, el tresmall, palangre i rastells i gàbies. A
més d’aquests tipus de pesca en tenim d’altres que s’utilitzen en temporades
determinades com el rossegall, el batre, la moruna i altres ormeigs de pesca
que s’utilitzen per unes pesqueres determinades com són les caragoleres i nanses
per sèpia.
Els pescadors avui disposen de la mecanització en les seves barques cosa que no tenien abans. També dins de la badia trobem l’aspecte de la pesca esportiva com la canya, el curricant i altres varietats. Però hi ha una cosa que no ha canviat, es fa igual abans i ara: quan les primeres llums del dia es deixen veure les barques es fan a la mar per tal de feinar.
 |
| Port de Sant Carles de la Ràpita |
Els pescadors avui disposen de la mecanització en les seves barques cosa que no tenien abans. També dins de la badia trobem l’aspecte de la pesca esportiva com la canya, el curricant i altres varietats. Però hi ha una cosa que no ha canviat, es fa igual abans i ara: quan les primeres llums del dia es deixen veure les barques es fan a la mar per tal de feinar.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada