4. Plaça Carles III

A la segona meitat del segle XVIII, el rei Carles III projectà la construcció d’un gran port al delta de l’Ebre. Molta la gent  va venir per a la construcció d’aquest port, i així va sorgir la població de la Ràpita. Es van repartir terres perquè la gent les conreés i pogués viure del camp i de la pesca.

Els arquitectes de Carles III van planificar el disseny del poble. A la seva època, les places majors eren edificades per la iniciativa pública i la resta de població, a càrrec dels particulars. L’espai interior  de la plaça s’aprofitava com a parada militar, al centre havia d’anar el pedestal del Rei i, als voltants, els edificis administratius.

Ara estem sobre la projecció de dues places en oberta comunicació que són objecte de l’estudi de l’estil arquitectònic del temps i el resultat de la interacció de diferents figures geomètriques aportant harmonia segons l’estètica de l’època.  Aquestes són la plaça Carles III i la plaça del Cóc.  Aquestes han estat i són el cor i el cervell de la ciutat. Aquí s’hi desenvolupaven moltes activitats a l’igual que en l’actualitat,  ja que es troba l’església, els bars, l’ajuntament...

I bé, seguint en la història, cal remarcar que les places han patit canvis en la  nomenclatura al llarg del temps fins arribar a avui dia, en què es coneixen com a plaça de Carles III i la plaça del Cóc.

Començant per la plaça del Cóc o plaça Espanya, cal remarcar com a curiositat que primerament fou anomenada Plaça Major, fins que una vegada un grup d’amics músics es ven reunir a un bar prop d’allí i un d’ells va dir: “Això sembla un cóc!”. A partir d’aquell moment se li quedà aquell nom que continua avui  dia i és un gran punt de referència del nostre poble. I també, s’ha de dir que era on se celebrava abans el mercat diari i setmanal dels dimecres; i també es convertia en la “plaça de bous” en les festes majors [i el “toril” es situava en aquest carrer tancat al costat de la farmàcia].

Plaça Carles III (Foto de Paula Juan)

  Mentre que la plaça Carles III és l’espai més noble de la ciutat segons l’estil del temps, hi destaquen alguns elements de l’època que encara  perviuen  com la casa de Laureano, la font i els porxos.

La zona del “Porxes”, tal com diu el nom seria tota la zona porxada amb els arcs/porxos, i era on hi havia la vida social; després trobem l’actual casa de Laureano que és aquesta casa que sembla un palauet i era el forn de pa Laureano tal com s’indica als arcs de dalt; i per últim hi ha la font, d’estil neoclàssic.

Fonteta (foto de Paula Juan)

Finalment, continuant amb aquesta última plaça, cal dir que fou tan activa com l’altra: era el punt per un passaven els autobusos de línia regular, des d’on sortien les tartanes, on se celebraven les fires, on es trobaven els plantadors, on feien bous... Allí es van plantar fileres d’arbres que van donar lloc al nom de l’”Alameda”, un lloc molt citat pel nostre autor “de casa” Sebastià Joan Arbó i per les nostres iaies avui  dia.